Del color de nacre anava vestida,
El seu refilar era melodiós com
el dels ocells,
Com l’argent brillava sota la lluna,
Perversa encantadora engolia a tots els vaixells.
MERCE CARDONA. Molt bonic poema, agraiexo la teva visita. Petons
ResponElimina
ResponEliminaRECORT DE MENORCA
Menorca, illa encantadora, platges meravelloses, cristallines, mai havia vits un aigua tan transparent, ni un cel tan radiant, d’un gris blavenc, ni les barques dels pescadors endinsar-se en el mar arrebossat d’un borrissol atzur. Talment tot semblava un somni, mai més podré sentir l’amoció, la llibertat, l’alegria d’aquell dia.
Era un matí. A l’orient es dibuixaven línies roges i groguenques, prometença d’un dia xafogós. Una tranqui-la pau embolcallada amb una encisadora quietud, unes ràfegues de vent del nord-oest lliscaven a traves de l’estareu i bressolaven les barques dels pescadors encollades en el petit port, els pals d’unes i altres apuntaven a un cel sense fesomia.
Tanmateix al recordar-ho, estic revivint aquells instants. Vaig endinsar-me dintre les cristallines aigües tot ficant-me dintre d’una barca que lleugera anava lliscant pel petit port, fins assolir a una coquetona platja, estava solitària, ni una rumor, ni un soroll, tan sols el vaivé de les ones trancava el silenci. Baixant de la barca, saltava per la lluenta i roent sorra que hem cremava la planta dels peus i hem feia cridar. Els raig de sol m’omplia de vida, els ocells volaven molt baixet i amb el seu trinar encara feia més encisador aquells moments ...
L’aigua, estava temptadora, com un amant enamorat i el bressolar de les ones em va fascinar, i entrant dintre de la blavenca aigua, com per art d’encantament vaig sentir-me flotar, lleugera com una sirena anava nedant sota el cel blau. Em sentia tan feliç, que per mes que visqui, mai podré oblidar la lleugeresa del meu cos, surar dintre del
E fet una prova merce
ResponElimina