REFLEXIONS DE NOVEMBRE

Cementiri de Sant Julià d'Alfou

fotografia. Boscatge



Els cementiris amb els xiprers enlairats al cel, quan arriba Tots Sants i la Diada dels Fidels Difunts, ens criden a homenatjar als nostres morts. Mal que desapareguessin les diades religioses, els nostres avantpassats més íntims, romandrien sempre en el nostre record. Els que recordem amb més amor tendim a mitificar-los, potser per compensar un buit que no vam omplir quan eren vius. Pels morts el més important és haver estat valorats en vida.


La incineració s'imposa, acabarà amb la tradicional visita als morts? Encara que la nostre fi és retornar a la terra, els que han estat escampats pers mars, rius i muntanyes, són més difícil de visitar.


La personal visita als morts és interior, però els rituals, les festes religioses i les tradicions ens ajuden a no oblidar-los.

SELVA D'IRATI

ENYOR D'ESTIU

Campaneta blava (Ipomoea hederacea)
Fotografia Boscatge

Intrèpida a finals de primavera, quan l'estiu ja s'anuncia, grimpa per filats i tàpies dels descampats, que encara queden pels entorns de la ciutat. Allà creix a pleret enfilant-se entrellaçada per les branques dels arbustos i matolls. Amb els seus ulls blaus acampanats admira la transformació de l'entorn que li van arrabassant i, encara que ningú en té cura, ella arriba puntual a la crida de la natura cada any.

Prou intenten bandajar-la dels recons que la ciutat recupera, però ella persistent, encara que en menys proliferació, segueix camí amunt abraçada a les branques dels baladres, de les acàcies, dels lledoners... regalant-nos alegria i color.

Captivadora de mirades, em va robar el cor. Enamorada dels seus encants li vaig robar un petit brot arrelat per plantar al meu jardí. Molts anys es va mostrar esquerpa i no va voler progressar en la nova casa. Un estiu, sorprenentment, es va manifestar més generosa, va arrelar i es va enfilar pel tronc d'un esvelt pollancre. Des d'aleshores cada estiu em visitava.

Esperant-la, la primevera passada, vaig abonar i regar el terreny on ella creixia, però..., s'ha mostrat insensible a les meves atencions.

PINZELLADES D'ESTIU

Mort en la natura

Ranquejant cercava un lloc per morir. Després de beure aigua en un toll, es va arraulir a l'ombre d'una magnòlia. Quiet, amb les parpelles closes, semblava que dormís, però quan sentia un petit soroll, obria els ulls i s'allunyava una mica.

Conscient del seu estat, acceptava la mort com un fet natural de la vida, lluny de la seva colla, sense deixar res material que el lligués a la terra.

Va morir prop de l'aigua, amb els ulls envidriats mirant cap al bosc. Potser, quan va notar que la vida se li escapava, volia dir adéu als roures, a les alzines i als pins que li havien donat hostatge, o admirar, per última vegada, la verdor dels prats, el roig de les roselles, l'oneig dels camps de blat balancejant-se al pas del ventijol.

Era un todó preciós, amb el pectoral vermellós, taques blanques al coll i franja blanca a les ales.

El vam tirar a la pila del compost, a on es transformaria en adob per engendrar noves vides.

Millor aquesta mort serena, que una perdigonada a mitjans d'agost!

NECROLOGIA

Dues morts.
Dues vides ben diverses.

La dalla de la Parca els hi ha segat la vida.Vicent Ferrer moria havent sembrat
vida, on no hi havia esperança. Michel Jackson amb la il·lusió d'assolir un nou èxit.
Gràcies Vicent Ferrer per tot el que has aportat.
Gràcies Michel Jackson pel teu art. Els teus fans et diuen el Rei del Pop, jo, com que no l' entenc aquesta música, no la puc jutjar, però conec bé l'admiració que despertaves en els adolescents amb les teves cançons. Dol que un ídol com tu, no haguès transmès als seus seguidors, valors humans en lloc d'extravagàncies. Podies haver fet més tu amb la teva conducta, que mil mestres junts aconsellant als seus alumnes.

Descanseu en pau.

PINZELLADES D'ESTIU

Com enamores

flor de la tipuana!

trenant catifes

grogues ataronjades

per carrerons i places.

COLORAINES

Cada vegada més animada

crida la fira fora al carrer.

Totes les noies compren cofoies

les coloraines al mercader.

Blau, verd, groc i vermell!

El bon home va cridant.

Blau, verd, groc i vermell!

I les noies van comprant.

Cançò popolar.

( Pintura H.Martín, fotografia: boscatge)

BELLESA EFÍMER

Capcot a terra,

amaga la bellesa

l'humil viola.

DE NOU EL MIRACLE

La negra branca

i el branquilló tendre

toquen a noces.

Teixint randes de seda

l'ametller s'embolcalla.

NITS D'HIVERN

En les nits fredes,

llargs viaranys de somnis

remou la lluna.

PRELUDI DE MIMOSES

                                        Il·luminades,
                                        groguejant les capçades
                                        a trenc de l'alba.
                                        L'obra que ja s'albira,
                                        tenaç gener la daura.

PINEDA

Pineda muda,
el meu esperit s'omple
del teu silenci.