Campaneta blava (Ipomoea hederacea)
Fotografia Boscatge
Intrèpida a finals de primavera, quan l'estiu ja s'anuncia, grimpa per filats i tàpies dels descampats, que encara queden pels entorns de la ciutat. Allà creix a pleret enfilant-se entrellaçada per les branques dels arbustos i matolls. Amb els seus ulls blaus acampanats admira la transformació de l'entorn que li van arrabassant i, encara que ningú en té cura, ella arriba puntual a la crida de la natura cada any.
Prou intenten bandajar-la dels recons que la ciutat recupera, però ella persistent, encara que en menys proliferació, segueix camí amunt abraçada a les branques dels baladres, de les acàcies, dels lledoners... regalant-nos alegria i color.
Captivadora de mirades, em va robar el cor. Enamorada dels seus encants li vaig robar un petit brot arrelat per plantar al meu jardí. Molts anys es va mostrar esquerpa i no va voler progressar en la nova casa. Un estiu, sorprenentment, es va manifestar més generosa, va arrelar i es va enfilar pel tronc d'un esvelt pollancre. Des d'aleshores cada estiu em visitava.
Esperant-la, la primevera passada, vaig abonar i regar el terreny on ella creixia, però..., s'ha mostrat insensible a les meves atencions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada