dijous, 4 d’octubre del 2018

LA VELLA ALZINA

 
 
 
 



 
                        
                                                De mort ferida
                                                La secular alzina
                                                Es generosa.
                                                Somia en ser foguera   
                                                De la llar dels seus botxins.
 
                             

                                                               

divendres, 8 de juny del 2018

FORÇA

 
   
fotografía: Boscatge
 

Malgrat els tremolors de la vida, tenia moltes aspiracions arraulides en la seva ment. Sovint escoltava els seus gemecs i les acariciava, perquè eren la raó de la seva força. 

dimecres, 23 de maig del 2018

CANT DE SIRENA




 

 

                           Del color de nacre anava vestida,
                           El seu refilar era  melodiós com el dels ocells,
                           Com  l’argent brillava sota la lluna,
                           Perversa encantadora engolia a tots els vaixells.
 

                   

dimecres, 11 d’abril del 2018

Estimat tranvia 29

Encara que no sé si em corresponia el meu estim encara en dura avui, malgrat que a les hores punta anava  ple de gom a gom i quasi no em deixava entrar amb aquella caixa negre que portàvem les aprenentes de modistería quan anàvem a entregar.

dilluns, 9 d’abril del 2018

MARGARIDOIES




          Flors diminutes
          Agosarades
          Florint a destemps.
          Ni les nevades,
          Ni les ventades,
          Han segat l'esforç
          De delectar-nos
          Amb les primicies
          De les vostres flors.

diumenge, 28 de gener del 2018

VIVÈNCIES


                                   

          

           El temps li fugia jugant a fet i amagar amb les coses que utilitzava, a tothora estava en lluita
 amb  els elements d’ús diaris habituals.        

           Perdia el ganivet que feia un moment que tenia a les mans, el  rodet  de  fil  d’embastar   que
s’havia posat a la falda, el bolígraf amb el que  estava  escrivint,  les ulleres  mentre llegia  el   diari.

Aquestes situacions es repetien tan sovint  que també perdia  la paciencia.

            Les pèrdues les tenia classificades entre petites i grans: petites eren les  que  no  tenien   més
valor que els  temps  que  li  robaven  buscant.  Entre  les  grans  destacaven  aquelles  que  li  solien
ocasionar un gran ensurt: les claus, el portamonedes, la tarja de crèdit.           

           Altres situacions que l’amoïnaven molt eren els oblits que  li restaven habilitat  intel·lectual: 
no   saber   fer   un    resta    mentalment,   tenir   que   consultar   contínuament    el   diccionari  per
recordar com s’escrivia una  paraula. I aquell  desordre  mental de dates i  noms ballant pel seu cap,
que  mai sabia on calia col·locar-los quan  mantenia  alguna conversa  interessant, deixant-la  absent
del col·loqui. Però el que li feia  més malicia ocorria quan oblidava   el  nom  d’una  persona  que  li
acabaven de presentar,  en aquest cas  es deia  ”això és malaltís”.

            Era tan gran el trasbals que tot aquest buscar i rebuscar,  intern i extern,  li  ocasionava, que
en arribar al vespre  es solia  notar  molt irritable.  Un   nit   que  el   desori   intern   no   la   deixava 
dormir va decidir escoltar  aquella   veu   interior que  feia  dies  que  intentava  parlar-li  i que  ella
inconscientment defugia.   

            El  diàleg   que  va   mantenir  amb  si   mateixa  li  parlava  de  la  capacitat  d’acceptar amb
calma  les  limitacions  pròpies  de  la seva edat,  de  ser pacient  i canviar judicis negatius per altres
encoratjadors.

           Des  d’aquell  dia les  coses van  seguir  fent-se-li   tan  fonedisses  com abans, els comptes
tan o més difícils. Dates,  lletres,  noms, paraules  i  normes van continuar  dansant esbojarradament
pel seu cap, però  ni uns ni altres li van tornar a robar  la pau interior. 

 

divendres, 24 de novembre del 2017

Maresma



                                               Desembocadura del Llobregat